Per què una nova entitat cultural a Pineda?

–«Perquè creiem que era necessari. Ho percebíem al carrer i ens ho havien comentat força gent. Des de la desaparició del Complot ens havíem quedat una mica orfes en aquest àmbit i des de Mare Nostrum ens hem proposat omplir aquest buit.»

–Quina és la filosofia?

–«Ens hem centrat en tres àmbits bàsics: la cultura local, la catalana i la mediterrània. No en volem excloure cap altra, però aquest és el nucli principal i al qual dedicarem tots els esforços.»

–Això vol dir que aquestes tres cultures no estan prou representades a Pineda?

–«Estem immersos, pràcticament ofegats, en una societat que es mou sota paràmetres anglosaxons que han decantat les nostres tradicions i la nostra història. És la d’ara una cultura light i descafeïnada amb un exponent clar com és el de la televisió. És com tenir l’enemic a casa. Nosaltres som un poble de mar i n’hauríem de ser conscients, del nostre passat romà i llatí.»

–Un repte gens fàcil…

–«En som conscients, i per això volem assolir objectius de mica en mica per evitar caure en el desencís. Les nostres possibilitats són limitades, però sota el paraigua de l’associació podem arribar a molta més gent.»

–I com es concreten els objectius de l’entitat?

–«La primera activitat és un cicle de xerrades que encetarem el proper 13 de febrer debatent sobre la catalanitat de Cristòfol Colom i que anirà a càrrec de representants del Cercle Català d’Història. La intenció és mantenir una periodicitat mensual i l’objectiu últim conscienciar la gent de com enriqueix el coneixement de la cultura que té més a prop, la que li és pròpia.»

–La gent de Pineda no coneix la seva història?

–«Malauradament no és només un mal de Pineda, sinó de moltes poblacions. Sense anar més lluny, el nostre logotip inclou el perfil del pont del Diable. Un monument que a molts ciutadans els serà del tot desconegut, tot i ser un símbol cultural de la població.»

–Quanta gent forma part de Mare Nostrum?

–«Som dotze a la junta, però en l’acte de presentació ja va venir gent interessant-se per formar-ne part. Vam omplir la sala de Can Comas i això ens esperona a continuar.»

–L’Ajuntament els dóna suport?

–«Ens hem reunit amb diferents representants municipals, però tots ens diuen que la situació econòmica és molt dolenta, que no hi ha diners per a tot…

–… i que hi ha altres prioritats abans que la cultura.

–«Sí, i és un greu error. Perquè la cultura és l’aliment de l’ànima i sense ella poc que podem aspirar a esdevenir ciutadans complerts. Ja ho cantava en Raimon: ‘Qui perd els orígens, perd identitat.’»

–Caldrà convèncer els polítics…

–«No només a ells, sinó a la resta d’agents socials i econòmics. Nosaltres ja estem pensant en un projecte d’alta volada que necessita del suport i, sobretot de la implicació de tots. Volem impulsar la celebració d’un Festival de la Mediterrània perquè Pineda ocupi un lloc en el mapa cultural d’aquest país.»

–Propostes semblants, com la del Festival Shakespeare de Santa Susanna, no han acabat gaire bé.

–«Per això ens ho plantegem a mitjà termini i amb una preparació suficient. Sabem que serà difícil, però també sabem que tot allò que costa acostuma a ser molt bo… i molt necessari.»

Article d'inauguració a l'Associació Mare Nostrum, per en Raimon Miranda, 5 de març 2010, a la Revista el Ponent.

divendres, 5 de març de 2010
Article de Raimon Miranda al Ponent.

La cultura a debat

Raimon MirandaUna associació per a un pobleEl passat divendres 29 de gener ens vam presentar en públic la nova Associació Cultural Mare Nostrum d’aquí Pineda, a l’Auditori de Can Comas. L’acte va ser un èxit de públic, no solament estava plena la sala, de gom a gom, sinó que fins i tot hi havia gent dempeus. Un èxit tan esclatant que ni nosaltres mateixos ens ho esperàvem. Això demostra que a Pineda hi ha una necessitat vital d’aquesta proposta cultural, com ja vaig expressar en l’entrevista que va sortir al diari El Punt el divendres següent.

El balanç no pot ser més encoratjador, ja que entre el públic hi havia dos diputats i tres regidores, alguns dels quals es van fer socis de la nova entitat, a més a més d’un munt de persones que van sol·licitar rebre informació i van donar-me l’enhorabona individualment i el seu recolzament personal.

Molt agraït a tots i a totes. Fins i tot algú em va demanar obertament per entrar a la Junta, com la Montse Iglésies. Posteriorment s’hi han incorporat també la Montse Montoya, l’Amor Ramos i en Manel Hernández.
I alguns presidents d’entitats locals es van oferir a col·laborar directament amb nosaltres. Per tant, estic molt satisfet de la resposta de la societat civil pinedenca.

Crec honestament que l’afecte i la amistat, franca i sincera de les persones és la millor recompensa d’aquesta vida, probablement el més important i l’únic de veritat que t’emportes d’aquest món. L’estimació a la cultura, també és, sens dubte, indiscutiblement, un acte molt noble, un exercici d’amor. Ja ho va dir Confuci: “Fes el que estimes i deixaràs de treballar”. I si, a més a més, fem el que ens dicta la nostra consciència, segur que ens apropem un xic més al nostre propi paradís, ja que les sortides fàcils no són el camí, perquè, per exemple, sant google no ho sap tot, he, he…

Per cert, em van realitzat tres entrevistes aquella mateixa nit, una per ràdio, Ràdio Pineda, una altra per a la televisió del Canal Digital del Maresme, i del diari digital, Malgrat Confidencial. Déu n’hi do.
La presentació va comptar, sobretot, amb una interessant xerrada de l’historiador Francesc Estrems sobre “ Pineda i la cultura mediterrània”.

A més a més, es va lliurar el carnet honorífic al mestre Joaquim Soms, recollit per la seva filla Àngels, perquè el mestre es troba delicat de salut. Esperem de tot cor que es millori aviat. La poetessa pinedenca Mari Serrat, la dissenyadora i interiorista Marta Castillo, i l’informàtic Jordi Alabau també van rebre el carnet honorífic.

En la meva introducció, per justificar la raó de la nostra existència, vaig argumentar el següent: “Pretenem, amb voluntat ferma, defensar, promoure i difondre la cultura local, catalana i mediterrània. El trípode, les tres potes, on descansa la nostra filosofia i per extensió, sense descartar, lògicament, la cultura en general.

Volem recuperar aquell antic esperit de la cultura grecoromana, llatina i humanista que ens van llegar els nostres avantpassats, sense excloure les avantguardes, que tinguin, sens dubte, un mínim de qualitat. Una cultura que es veu dissortament segrestada avui per un concepte light i descafeïnat que prové del món anglosaxó i que té com a màxima expressió i altaveu la televisió actual, almenys un determinat model d’ella. Sembla, falsament, que si no surts a la tele no existeixes.

Per això, nosaltres proposem aquesta associació, com una eina útil per la tasca de dignificació i prestigi de la cultura i que alhora serveixi d’espai de trobada per a la reflexió i el debat permanent del món cultural i de l’univers intel·lectual.
Per això creiem i apostem decididament pel coneixement, per la pràctica de la intel·ligència i de la sensibilitat. El que els vells presocràtics consideraven que era la millor manera d’accedir a la saviesa i apropar-nos així un xic més a la vida. Si, a més a més, ho obtenim i ens proporciona una mica més de felicitat, millor que millor.

Aspirem, per tant, a l’excel·lència cultural, a intentar, a esdevenir un xic més cultes, a enriquir-nos com a persones i com a éssers humans, però sempre amb el compromís moral i el servei aferrissat i incondicional a la nostra cultura. I ho demostrem, per exemple, amb la tria del nostre logo, el pont del diable, un dels símbols més emblemàtics del nostre patrimoni local. I que, per cert, resulta ser alhora un dels més desconeguts i que tristament es troba a hores d’ara en unes condicions lamentables. Esperem que es rehabiliti com cal, el més aviat possible.

Potser ja seria hora de posar fil a l’agulla, que ens poséssim tots plegats a treballar, agents culturals, econòmics… al voltant d’una proposta concreta per tal de bastir un projecte en comú, amb cara i ulls, que generi una forta esperança social per projectar la marca de Pineda a tot Catalunya.

I com va afirmar d’una forma lúcida i brillant l’alcalde de Donostia, Sant Sebastià, el senyor Odón Elorza, en les darreres Jornades Econòmiques i que penso que podem aplicar aquí perfectament, salvant les distàncies, òbviament, i que com ja sabeu es presenta candidata a ser Capital Cultural Europea del 2016: “La nostra ciutat vol ser l’espai vital de projectes personals i d’il·lusions col·lectives”. Volem, per tant, recollir aquesta proclama i fer-la nostra, perquè en l’intent ens hi va de debò el nostre futur”.
Així mateix, l’acte sobre Cristòfor Colom del dia 13 de febrer, en el mateix espai, va tenir força acceptació de públic.

L’interès es va centrar en la xerrada del president del Cercle Català d’Història, en Joaquim Ullan, i la investigadora de la mateixa entitat, l’Eva Sans, sobre la identitat real del personatge.
Tots dos van demostrar a bastament, a través de nombrosa documentació aportada, la seva catalanitat irrefutable, indiscutible i incontestable. També es va projectar el curiós documental “El port de Pals”.

Vull aprofitar l’avinentesa per donar les gràcies públicament als membres de la junta per tota la tasca realitzada fins ara.